alsan nuvoladas de pols, mentras portan apartat de la batalla al seu rey afligit.
Desde 'l moment que Héctor veu que Agamemnon s' allunya, ab veu potenta exhorta als Troyans y als Licis:
«Troyans, Licis, valents fills de Dardanos, mostréuvos homes; amichs, recordéuvos de vostre impetuós valor. Un home, 'l mes brau de tots se 'n ha anat d' entre 'ls enemichs, y Júpiter disposa per mí la victoria, Anem, que embesteixen vers als braus Argius, vostres vigorosos corcers, y aixis vosaltres us n' emportareu una gloria que jamay res la sobrepujará.»
Aquest discurs reanima las forsas de tots, inflama tots los coratjes. Aixis com un cassador enjega 'ls seus gossos de blancas dents, sobre un lleó ó sobre un feréstech singlá, aixis 'l gran fill de Priam, igual al devorador Marte, excita als magnánims Troyans contra 'ls Grechs. Ell mateix sortint de las lineas s' hi tira plé de coratje y 's posa en mitj de la lluyta, del mateix modo que la tempesta, rebotent de dalt dels núvols, enfureix las imponentas onadas de l' alta mar.
¿Quin sigué allavors lo primer, y quin sigué 'l últim d' aquells que caigueren baix los colps d' Héctor, fill de Priam, quan Júpiter hagué disposat donarli la victoriá?
Sigué 'l primer Asseos, després Autonoos, Opites; tot seguit Dolope, fill de Clitios; Ofeltion, Agelao, Asimno, Oros y 'l valent Hiponoos. Tals foren los capdills que matá Héctor. ¡Aquestos, sols d' entre la multitut! Del mateix modo que Cefir, quan espargeix á colps successius las torvas nuvoladas acopladas pe'l rápit Notos, s'arremolina entre las infladas onas y fa volar flochs d' escuma ab son buf impetuós, aixis mateix lo fill de Priam sega caps de desconeguts combatents.
Hi hauria allavors un desastre, hi haurian hagut accions terribles; pot ser los Grechs, fugitius, haurian mort prop de las sevas naus, si Ulisses no hagués exhortat al fill de Tideo.
«Diomedes, esclama, ¿com es que are hem deixat al olvit nostre impetuós valor? Vina, amich, combat al costat meu. ¡Quin oprobi, si l' esplendorós Héctor s' apodera de la flota!»
Lo robust Diomedes li respon en aquestos termes:
«De segú que jo 'm conservaré ferm y no'm faltará atreviment; mes la nostra resistencia no será massa persistenta. Júpiter prefereix donar la victoria als troyans que á nosaltres.»
Diu aixó y fá caure de son carro á Timbras, enfonzantli la llansa en la mamella esquerra, mentres que Ulisses mata al noble Molion, escuder del anomenat rey. Los abandona després d' haberlos deixat fora de combat, y 's tiran entre las filas enemigas, ahont hi portan lo terror. Aixis com dos singlars reculan resoludament tirantse demunt dels gossos que 'ls persegueixen: aixis mateix los héroes per
Pàgina:Iliada (1879).djvu/143
Aquesta pàgina ha estat revisada.