Pàgina:Iliada (1879).djvu/142

primer en avansar contra l' Atrida. Caminan l' un contra l' altre, y no tardan en trobarse; Agamemnon deixa anar una llansada inútil: la llansa se li desvía. Ifidamas li pega en la cintura, per demunt de la corassa, y, sense deixar la llansa, l' empeny confiat en la robustesa del seu bras; mes no pot atravessar lo talabart. La punta d' acer troba una pianxa de argent y 's tors com si fos de plom. Allavors lo fill d' Atreo, intrépit lo mateix que un lleó, agafa la pica y la tira cep á n' ell; desarma á Ifidamas, y despres, d' un colp d' espasa, li trenca 'l coll delicat y li arrenca la vida. Aixis l'infortunat, socorreguent la seva ciutat paterna, cau y dorm lo somni del bronzo, distant de la seva jove y legítima esposa. ¡Apenas ha tingut temps d' adonarse de las prendas d' aquesta, habentli fet nombrosos presents! Ja li habia donat un centenar de bous, y, d' entre 'ls seus innombrables remats de cabras y d' ovellas, ha promés d' escullirli un milé de caps. Are, Agamemnon lo despulla; y, carregat ab sas preciosas armas, se 'n entra en las filas dels Grechs.
 A la vista de son germá expirant, Coon, lo mes ilustre entre 'ls guerrers, y 'l primogénit d' Antenor, es presa d' un horrible dolor que li obscureix los ulls; s' escorre cap á Agamemnon, se li posa al costat sense que aquet se 'n adongue, y 'l fereix demunt del colze, en mitj del antebrás. La punta brillanta de la seva llansa li travessa la carn. Lo rey dels homes s' estremeix, més per aixó no abandona 'l combat. Armat ab una llansa impetuosa, com la tempestat, corre cap á Coon; aquest plé d' ardor, está estirant pe 'ls peus lo cos de son germá y crida á grans crits als mès valents. Quan l'arrastra vers als seus, Agamemnon lo fereix per sota l' escut; cau desvanescut, y, demunt lo cadavre d' Ifidamas, lo vencedor li talla 'l cap. D' aquest modo, baix los colps del Atrida, los fills de Antenor, habent cumplert lo sèu destí, baixan á las moradas de Plutó.
 Lo rey, ab tot, segueix atacant las lineas dels guerrers ab la seva llansa, la espasa y enormes pedras, mentres la sanch tébia li raja de la ferida. Mes quan la llaga li queda aixuta, quan la sanch se li deté, uns dolors aguts sobrepujan las forsas del Atrida. Com es lo torment agut, penetrant que sobrevé á la dona durant lo part, torment donat per las Ilitias, fillas de Juno, repartidoras dels dolors amarchs; tals son los dolors que sobrepujan las forsas del Atrida. Salta dalt del carro y ordena al seu escuder que 'l guie vers als vaixells; pera qué 'l seu cor está abatut. Crida á ne 'ls Grechs ab ven atronadora:
 «Amichs, capdills y reys dels Argius, á vosaltres us toca are allunyar de nostra flota la terrible batalla, ja que Júpiter no disposa que jo combate ab los Troyans fins al acabament de la jornada.»
 Diu aixó; y 'l escuder fueteja, vers als vaixells, los arrogants corcers que volan ab ardor; son pit se cubreix de brumera, ab sas potas