Contempla gojós la gran ciutat dels Troyans, la flota dels Grechs, l' esclat del bronzo, 'ls morts y 'ls victoriosos.
Aixis tant quant dura 'l matí, y mentres que 'l dia sagrat va creixent, los darts se creuhan d' una part al altra y 'ls guerrers van morint. Mès quan, dintre del bosch lo llenyater prepara 'l menjar acostumat dels matins, quan de tallar grossos arbres ha fatigat lo seu bras quan se troba cansat fins son esperit, y 'l desitj del dols aliment s' apodera dels seus sentits: allavors los Grechs s' animan entre ells, y contant sols ab lo seu valor desfan las falanges enemigas. Agamemnon es lo primer en sortir de las filas y mata á Bianor, y després al seu escuder Oileo. Aquest, saltant del carro corre cap á Agamemnon. L' Atrida, quan veu que 's tira cap á n' ell, li pega en mitj del front: son pesat casco de bronzo no pot resistir la llansa; aquesta 'l travessa, trenca l' os y li esmenussa l' cervell. Oileo cau en lo més fort del seu ardor; le rey dels homes treu las corassas d' abdós guerrers y 'ls deixa en l' arena ab lo pit nú.
Se 'n vá tot seguit pera matar á Isos y á Antifos, fills de Priam: l' un nascut de la seva esposa y l'altra bastart, que van junts en un mateix carro. Lo bastart mena 'ls caballs, Antifos combat al costat seu. Un jorn en las pendents del Ida, Aquiles sorprengué á aquestos dos heroes que estavan pasturant las sevas ovellas; los subjectá ab jonchs tendres, y 'ls doná la llibertat pe 'lpreu d' un rich rescat. Ara 'l poderós Agamemnon tira estés á terra á Isos d' una llensada á la mamella; després dona prop de l' orella d' Antifos un colp d' espasa y 'l fá caurer del carro. Lo rey s' apressura á despullarlos de sas ricas armaduras, y 'ls reconeix, perqué 'ls habia vist en los vaixells quan lo fogós Aquiles los feu presoners.
Del mateix modo que un lleó devora, sense cap esfors, los tendres cadells d' una cerva llaugera, quan, treyentlos del jás, los agafa entre sas robustas dents y 'ls hi fa desvaneixer sa vida delicada; la mare hi acut y no 'ls pot socorrer, perque li vé un espantós tremolor; de prompte ella 's refá, y atravessant esbarserars y frondosas alsinas, alenant y regalant suor, burla'l faror del lleó terrible: del mateix modo, donchs, ningú entre 'ls Troyans pot salvar als dos fills de Priam; tots fugen devant dels Grechs, Pisandro y l' esforsat Hipoloco, fills del belicós Antimaco, (qui per l' or y 'ls richs donatius que havia rebut de Páris s' oposá á que 's tornés Helena al rós Menelao) son presos per Agamemnon en un mateix carro. Quan aquest, semblant á un lleó, se posa devant d' ells, sos fogosos corcers quedan sens guía; perque en la seva turbació deixaren caure las riendas brillantas. Desde 'l carro s' agenollan y suplican al rey:
«Consérvans la vida, fill d' Atreo, acepta un espléndit rescat. Nombrosos tresors son guardats en lo palau d' Antimaco: bronzo, or y
Pàgina:Iliada (1879).djvu/139
Aquesta pàgina ha estat revisada.