Pàgina:Iliada (1879).djvu/136

naus. Y ab tot, jamay he vist corcers tan hermosos. Pensó, donchs, que deuhen esser regalats pe 'ls inmortals, ja que Júpiter us estima á tots dos, lo mateix, que la seva filla, l' infatigable Minerva.
—¡Oh fill de Neleo, contesta Ulisses, honor de la Grecia, si una divinitat volgués nos donaria caballs ab facilitat, més hermosos encara que aquestos, perque 'ls deus son en gran manera més poderosos que 'ls mortals; pero aquestos corcers respecte als quals nos preguntas, oh anciá, son tracis y arribats de poch. L' intrépit Diomedes ha mort al rey d' ells y á dotze companys seus dels mes valents; á mes á mes primerament n' habiam mort un altre prop dels vaixells: un enviat á qui Hector y 'ls ilustres Troyans habian encarregat que espiés nostra armada.»
Diu aixó, y, 'l cor plé de goig, passa 'l fosso ab los corcers. Los reys, prenent part en sa alegria, l' acompanyan fins á la superba tenda del fill de Tideo. Allá ferman los caballs á l' estable, ahont los ágils corcers de Diomedes menjan sustanciós forment. Ulisses penja á un estrem de la seva nau las armas ensangrentadas de Dolon, esperant que 's consagren á Minerva per medi d' un sacrifici, Los dos héroes se fican al mar, se rentan la suor de que están plens, y 's banyan los colls, las camas y las robustas cuixas. Tan prompte com l' aigua del mar ha fet desapariéxer de sos membres los dolls de suor y que son cor s' ha reanimat, se fican dins de sas ricas banyeras. Per últim, despres del bany se perfuman ab un oli espés, prenen los menjars acostumats del matí, y fan á Minerva libacions de ví delectable, trayentlo ab sas copas d' or d' una gerra plena.