Pàgina:Iliada (1879).djvu/133

guardia, com de costum, ó si rendits per la fatiga, consternats per la derrota, tenen intenció de fugir y no volen cuidarse de vigilar durant la nit.
—Certament, diu somrient l' astut Ulisses, la teva ánima ha ambicionat una gran recompensa. ¡Los corcers del ilustre Eacido! aquestos corcers que las mans mes hábils dels mortals s' hi veuhen ab travalls pera subjectarlos, y que, solzument Aquiles, fill d' una mare inmortal, pot sométrer al jou! Mes, parla ab sinceritat. ¿Ahont, al venir, has deixat á Héctor? ¿ahont descansan las sevas armas, los seus caballs? ¿ahont son los centinellas? ¿ahont está acampada l' host dels Troyans? ¿quin propósit meditan entre ells? ¿desitjan permanéixer en la collada, sense acostarse mes als vaixells? ¿volen tornar entrar á Ilió un cop haurán vensut als Grechs?
—Vaig á contestarte á totas las preguntas, ab sinceritat, diu Dolon. Hector, entre 'ls capdills reunits en consell, delibera separat del burgit, junt á la tomba del divi Ilos. No s' han pas escullit tropas pera vigilar per la seguritat del campament, mes assentats prop dels grossos fochs que han encés, los Troyans, cedint á la necessitat en compte de dormir s' animan los uns als altres pera vigilar escrupulosament; no obstant los aliats s' abandonan al somni; com no tenen de guardar las sevas donas ni las sevas criaturas, deixan als ciutadans d' Ilió lo cuidado de guardarse.
—¿Mes, interromp l' astut Ulisses, dormen apartats ó entremitj de 'ls ilustres Troyans? no deixes de dirme res.
—Vaig, respon lo fill d' Eumedo, á contestar sense dilació á aquesta pregunta. Prop mateix de la mar: los Caris, los Peonis del arch encorvat, los Lélegas, los Cauconis y 'ls divins Pelasgues; vers la part de Timbra están acampats los Licis, los Misis valerosos, los Frigis domadors de corcers, los Meonis, que combaten montats en los carros. ¿Pero á qué venen aquestos detalls? si 'l desitj vostre es de penetrar entremitj dels Troyans, los Tracis, arribats fa poch, están acampats separadament, á 'l estremitat de l' armada, manats pe 'l seu rey Resos. He vist los seus grossos y superbos corcers, mes blanchs que la neu, llaugers com los vents, y 'l seu carro ahont hi brilla la plata. També porta armas d'or grossas y que causa maravella véurelas, mes aviat dignas d' un deu que no d' un mortal. Ara porteume á vostres vaixells llaugers y alli deixeume fortament encadenat, que á vostre retorn haureu reconegut si us he dit la veritat ó si us he enganyat.»
Diomedes li dona una mirada terrible esclamant:
«Dolon, encara que 'ns has dat aquestas novas, útils de sapiguer, desde que has caigut á nostras mans, no deixes pas penetrar en ton esperit l' esperansa d' escapar. Si 't donguessem la llibertat ara ó mes tart, tornarias prop de nostres vaixells pera espiarnos ó per com-