Pàgina:Iliada (1879).djvu/131

Aquesta pàgina ha estat revisada.

encara; te 'l sacrificaré, y li daurarás 'l voltant de las banyas.»
 Aquestas foren sas pregaríias; la deesa 'ls escoltá. Despres que hagueren pregat á la filla de Júpiter, tiran avant com dos lleons durant la nit bruna, per entre mitj dels cadavres y de las armas ensangrentadas.
 Héctor, per la seva part, tampoch permet als generosos Troyans que dormen en tota la nit; y ha convocat á tots los reys y capdills de l' armada. Quan los tingué reunits concerta ab ells una resolució saludable.
 «¿Quí será entre vosaltres, los hi diu, que per un magnífich present me prometrá executar lo que vaig á dir? La recompensa será, expléndida. Donaré un carro y dos superbos corcers, los mes hermosos que hi hajen prop dels vaixells llaugers dels Argius, á aquell que gosará (y per altra part, adquirirá gloria,) acostarse á la flota dels Grechs per ferse cárrech de si ells se guardan com de costum, ó si abatuts per la fatiga, consternats de véurerse vensuts, projectan entre ells la fugida, y fins deixan de vigilar durant la nit.»
 Diu aixó, y tots guardan silenci. Entre 'ls Troyans s' hi troba Dolon, fill d' Eumedes, diví heralt, rich pe 'ls muns de coure y d' or que té. Fill varó únich ab cinch germanas, Dolon era d' apariencia ruina, pero tenia molta agilitat. Aquet es lo qui s' alsa y diu:
 «Hector, la meva ánima y 'l meu cor generós me fan decidir á que vaje á espiar als Grechs fins á sos vaixells. Mes, estén lo ceptre, juram que 'm donarás los corcers y 'l carro guarnit de coure que mena el valerós fill de Peleo. No seré un explorador inhábil, ni deixaré enganyada la teva confiansa; vull penetrar fins dintre del campament enemich, fins á la nau d' Agamemnon, ahont, sens dubte, 'ls reys tenen consell y discuteixen si deuhen fugir ó combatre.»
 Diu aixó. Hector agafa el ceptre, y estenentlo, pronuncia aquest jurament:
 «Poso per testimoni á Júpiter, espós de Juno, que ningú mes que tú entre 'ls Troyans será tirat en son carro per aquestos corcers. Jo 't prometo que ells te farán brillar ab un explendor inmortal.»
 Aixis diu, fent un jurament en vá, mes excita l' ardor de Dolon, lo que tot seguit se tira á las espatllas un arch encorvat, s' embolica ab la pell d' un os blanch, se cubreix lo cap ab un casco de pell de mustela y agafa una punxaguda pica. Surt allavors del campament y se 'n va dret als vaixells. ¡Mes no debia donar á Hector compte del seu misatje! Quan hagué passat per la munió de caballs y de guerrers, pren lo camí ab tot ardor. Lo diví Ulisses lo descubreix y diu á Diómedes:
 «Aquest hóme ¡oh fill de Tideo! vé del camp enemich. ¿Anirá á espiar nostres vaixells? ¿Vé á despullar als nostres morts? Deixemlo que passe la plana; després li caurém damunt y prontament acaba-