Pàgina:Iliada (1879).djvu/13

de son fill; surt del mar, puja á través dels aires al ample cel y al Olimpo, y trova á Júpiter, qual vista s' estént per tot, lluny dels demés inmortals, sobre 'l puig mes elevat de las nombrosas cimas del Olimpo. Tétis se para devant de ell, posantli la ma esquerra en los genolls y ab la dreta acariciantli la barba; y comensa á implorar al rey fill de Saturno dientli:
«Poderós Júpiter, si alguna volta entre 'ls inmortals, te he fet servey ab mas paraulas y ab mas obras acull los meus vots; pren en consideració al fill meu, de tots los héroes lo mes prop á la mort: perque Agamemnon, rey dels guerrers, l' ha menyspreat arrebatantli la seva esclava. Mes no permetes que se 'n gaudeixe, rey del Olimpo, sabi Júpiter; concedeix la victoria als Troyans fins y á tant que 'ls Grechs glorifiquen á Aquiles y 'l colmen d' honors».
Diu: y 'l deu, que goberna 'ls núvols, resta llarch temps sense respóndrer. Tétis apreta 'ls genolls que li tenia agafats y segueix suplicant:
«¿Quin temor pot detenirte? parla sense embulls; ó consentint en lo que 't prego fesme una promesa, ó négamho. ¡Que sápiga fins á quin punt, entre las inmortals, so menyspreada!»
Júpiter allavors fa un llarch sospir y diu:
«Certament; es un assumpto enutjós; vas á posarme en pugna ab Juno. M' irritará ab paraulas injuriosas, puig que ella continuament, per costum, se 'm querella á l' assamblea dels deus, y 'm diu que favoreixo als Troyans en las batallas. Mes, procura allunyarte, guardat de que Juno 't vege parlar ab mí; jo m' ocuparé en fer lo que desitjas, y si tu vols, per persuadirte, vaig á ferte ab mon cap la senyal d' aprobació. Es aquesta entre 'ls inmortals la prenda mes segura de ma paraula; perque la promesa confirmada per aquesta senyal, no puch revocarla, ni serli infidel, ni escusarme de cumplirla».
Aquestas paraulas lo fill de Saturno, ab un moviment de sas negras ceyas, fá una senyal d' assentiment; la cabellera divina s' erissa demunt la testa inmortal del rey, y l' ample Olimpo s' estremeix.
Després d' haber deliberat aixís, separáranse las duas divinitats. La deesa, desde 'l cim del Olimpo resplandent, se llensa al mar profon; Júpiter torna á entrar á son palau. Tots los deus s' aixecan al acostarse son pare. A la vinguda d' aquet, cap gosa quedarse quiet; sino que s' alsan devant seu, y ell s' assenta en son trono.
Juno no habia deixat d' observarlo, y l' habia vist parlar ab Tétis, la dels peus argentats, filla del vell Nereo. Tot seguit dirigeix al fill de Saturno aquestas paraulas injuriosas:
«¿Quí es d' entre 'ls mortals, ¡oh Deu enganyador! que acaba d' aconsellarse ab tú? Tú sempre 't complaus en formar plans secrets apartat de ma presencia; insoportable 't pareix ferme confidenta dels pensaments que concibeixas.