Pàgina:Iliada (1879).djvu/128

cia iguala á Júpiter. La seva veu penetra en l' ánima del héroe; que tot seguit surt de la seva tenda, y 'ls hi dirigeix aquestas paraulas:
 «¿Com es que aneu sols pé 'l campament durant la nit divina? ¿Qué passa que tant vos apressa?
 —Noble fill de Laertes, diu l' anciá de Grecia, astut Ulisses, no t' irrites pas; pensa en la aflicció que aclapara als Aqueus; segueixnos y despertem als capdills ab los quals convé decidir si es mes convenient fugir ó bé combatre.»
 Diu aixó: lo prudent Ulisses torna á ficarse en la tenda per tirarse demunt las espatllas un escut, y 'l acompanya. Tots junts se 'n van á veure al fill de Tideo, al qual trovan fora de sa tenda, vestít ab la armadura. Al entorn seu dormen sos companys, l' escut sota 'l cap, la llansa dreta en térra clavada. Las puntas d' acer brillan com llampechs. També l' héroe está dormit profondament, estés demunt d'una pell de bou salvatje, y 'l cap reposant en un preciós tapís. Nestor s' hi acosta, ab la punta del peu li toca la cama y 'l repta en aquestos termes:
 «Aixécat, fill de Tideo. ¿Com es que dorms durant la nit entera? No sents lo burgit dels Troyans acampats per la collada, á l' extremitat de la plana, prop de nostres vaixells, y apenas separats de nosaltres per un estret espay?»
 Diu aixó: tot seguit lo fill de Tideo se deixonda, y diu ab pressa aquestas paraulas:
 «¡Oh anciá, ab quanta duresa 't tractas tú mateix! May paras de traballar. ¿No hi ha per ventura en l' armada guerrers jóves per anar á despertá als capdills...? Mes, Néstor, tú ets infatigable.
 —¡Amich, parlas en veritat! respon l' anciá. Tinch fills valents, tinch companys nombrosos que podrian recorre 'l campament sens dubte y convocar als reys; més es extremada la necessitat que fa violencia als Grechs. Nostra salvació ó nostra ruina, descansa en la punta d' una agulla. Tú que ets jóve, encarrégat de cridar á Méges y al fills de Oileo, ja que de mi 't compadeixas.
 Diu aixó: Diomedes se tira á las espatllas la pell llustrosa d' un gros lleó, que 'l cubreix de cap á peus, pren la seva llansa, se 'n vá ab llestesa, desperta als dos capdills, y 'ls acompanya.
 Prompte's trovan entre las guardias, y no trovan cap dels que las comandan adormit, sino que tots están assentats, armats y vigilant.
 Aixis com los cans, dintre una estable, guardan las ovellas ab inquietut, un cop han sentit los udols d' una bestia fera que baixa per las montanyas, á través del bosch, mentras que contra ella s' alsa un soroll confós d' abordadas y crits, y allavors ja no tornan á dormir; aixis mateix, no regna 'l somni pera aquells que guardan lo