Pàgina:Iliada (1879).djvu/12

 «¡Oh Crises! Agamemnon, rey del guerrers, m'envia á portarte la teva filla, y á sacrificar á Febo en nom dels grechs una hecatomba sagrada, á fí de que fem tornar propici aquet deu, que are 'ns colma de mals.»
 Diu, y posa á la Criseida en los brassos del anciá, que reb joyós á sa filia estimada. Despres los grechs disposan entorn del superbo altar l' hecatomba del deu. Tot seguit se rentan las mans y espargeixen l' ordi sagrat; mentras que Crises, alsant las mans al cel, per ells se posa á pregar:
 «Escóltam, deu de l' arch d' argent, oh tú, protector de Crisa y de la divina Cila, tú que regnas poderos sobre Tenedos; has escoltat la meva pregaria, y per honrarme has devastat cruelment l' host dels Argius. Cumpleix també avuy los meus vots; allunya la pesta que devora als filis de Danao.»
 Tal fuu sa pregaria, y Apolo l' escolta. Quan han pregat y han espargit l' ordi sagrat, aixecan los caps de las víctimas, las degollan, los hi treuhen las pells; los hi separan las cuixas, las engrassan d' abdos costats, y hi col-locan demunt d' ellas las entranyas sagnantas. L' anciá las crema demunt de brancas secas, y al mateix temps per sobre de la flama hi espargeix libacions de ví plé de foch. Al costat d' ell, los joves grechs tenen asts de cinch puntas. Quan las cuixas están consumidas, y quan han tastat las entranyas, divideixin las carns de las víctimas, las travessan de punxas, las rosteixen cuidadosament y las enretiran de l' ardenta fogarada. Termináis aquestos preparatius, arreglan lo festí, menjan y ningú en son interior pot deplorar no haber obtingut una justa part dels menjars. Quan han satisfet la gana y la set, los joves coronan las gerras del ví y 'l llensan pel entorn á copas plenas. Durant tot lo jorn, los joves grechs imploran la propicitat del deu ab sos cants; entonan lo seu himne, lo celebran y, ell escoltantlos, ne está joyos.
 Mentrestant lo sol desapareix y fa lloch á las tenebras; allavors los Grechs s' adorman junt á las amarras de la seva nau. Als primers raigs de la filla del matí, de l' Aurora dels dits rosats, s' embarcan y se 'n tornan al camp deis Argius. Apolo fa que bufe per ells un vent favorable. Alsan lo mástil y desplegan las velas blanquinosas; lo vent las infla. La nau vola; las obscuras onas rebatan pels seus costats y remorejan; s' obra pas y prossegueix la seva ruta. Arriban junt á l' armada dels Aqueus, los remers tiran lo negre vaixell á la platja, lo posan demunt de grossos estays y 's dispersan entre las tendas y las naus.
 Entretant la cólera d' Aquiles ha anat en aument; sentat prop deis seus llaugers vaixells, may concorria á las juntas, honor dels guerrers; ni anava may á las batallas; pero consum son cor l' inacció, y anyora 'l crit de guerra y 'ls combats.
 Mes al brillar la dotzava aurora, 'ls deus eternals retornan junts al Olimpo, Júpiter devant de tots. Tétis allavors no deixa al olvit los prechs