Pàgina:Iliada (1879).djvu/119

la patria, si 't negas á evitar l'incendi de nostres vaixells llaugers, pel motiu d'estar la teva ánima possehida per la cólera ¿de quin modo, fill estimat, me quedaré sol aquí, lluny de tú? Lo venerable Peleo va ordenar que me'n anés ab tú, lo jorn en que de la Phtía va enviarte al costat d'Agamemnon, jove que eras encara, inespert en laguerra inexorable y en las lluytas de las juntas, ahont també 's fan ilustres los guerrers. Ton pare ab aquest objecte m' ha fet venir al costat teu perqué t' adestrés en aquestas cosas, y fósses un hábil orador y un valent guerrer. Quedarme aquí lluny de tú, estimat fill, no ho voldria pas, encara que un deu me prometés lliurarme de las penas de la vellesa, retornarme á la flor de la vida, com era lo jorn en que vaig abandonar l'Hélade de las donas hermosas, fugint de l' indignació del meu' pare Amintor, fill d' Ormeno, irritat en contra meu per causa de la seva róssa cautiva á qui estimava en menyspreu de sa esposa, la meva mare. Aquesta contínuament m' induia á seduir á la seva rival, perqué aquesta odiés al anciá; va persuadirme y vaig obehirla. Lo meu pare ho sapigué y tot seguit esclatá en nombrosas imprecacions, y demaná á las crudels Furias que may mes permetessen que en sos genolls s'hi assentés un fill meu. Aquestas divinitats, Júpiter infernal, y la terrible Proserpina debian fer cumplir la seva maldició. Desde llavors, la meva ánima no pogué permétrer que habités per més temps en lo palau del meu pare irritat. No obstant los seus amichs y 'ls seus parents acudiren dels llochs vehins y 'm suplicaren ab insistencia que no me 'n anés y 'm retingueren á pesar meu. Per lograrho degollaren las sevas grassas ovellas y 'ls seus bous superbos; cogueren en las flamas de Vulcá 'ls seus porchs suculents; lo vi del anciá passá, de las grans gerras de terra, á omplir las copas. Durant nou nitstots dormiren al meu entorn, y 's rellevavan per vetllarme. Lo foch no s'apagava may, tant sota 'l pórtich del pati tancat ah fermesa, com en lo vestíbul, devant las portas de la meva cambra. Mes quant la desena nit habia estés demunt de mí las sevas tenebras, vaig rompre las portas sólidament tancadas de la cambra; vaig sortí; vaig escalá fácilment la paret del pati; y vaig escapá d' amagat dels esclaus y dels vigilants. Me 'n aní lluny, á través de la vasta Hélade, arribí á Phtía, mare abundanta de remats de bestiá, prop del rey Peleo. M' acullí favorablement, y m' estimá com un pare estima á son fill únich, nascut en sa vellesa, en mitj de espayosos propis dominis. Me doná moltas riquesas y un poble nombrós. Vaig gobernar als Dolopes, al extrem de Phtía. Ab tot zel, ¡oh diví Aquiles! estimante ab tota l' ánima, t' he pujat tal com ets. No volias anar ab ningú més als festins, ni volias menjar en lo mateix palau, si, sentat á la meva falda, no 't partia jo 'ls menjars que jo mateix te donava, ni 't feya beure 'ls vins. ¡Quantas vegadas tacares la meva túnica demunt meu, ab las begudas que tornavas á treurer en