Pàgina:Iliada (1879).djvu/118

quesas com pot tenir un dia; encara que adquirisy m' oferís las que hi ha en Orcómeno, ó en Tebas d' Egipte, que 'n té 'ls palaus plens y en la que s' obran las portas per deixar sortir cada una dos cents guerrers ab sos cavalls y sos carros; per mes que m' oferís tantas joyas com grans de arena té 'l mar y de pols la térra, jamay Agamemnon me faria cedir, mentras no hagués expiat completament son intolerable ultratje. No 'm casaré ab la seva filla, encara que 'n bellesa fos la rival de l' hermosa Vénus, encara que ab art y destresa igualés á Minerva. No seré 'l seu gendre; ja pot escullirne un altre entre 'ls Grechs que li siga, mes simpátich y siga més poderós que jo. Si 'ls deus me lliuran de la mort, si á ma pátria retorno,lo mateix Peleo me donará una esposa. Prou n' hi ha de joves verges que habitan en Hélade y en Pthia, fillas d'héroes que manan en las ciutats. La que jo esculleixi será la meva esposa estimada. Lo meu cor generós m' inspira que porte allá 'ls meus desitxos; que m' uneixi á una donzella graciosa y gose de las possessions que Peleo ha adquirit.
«Totas las riquesas que contenia, segons se diu, la gran ciutat de Troya, en los dias de pau, avans de l' arribada dels Grechs, ó que conté en l' escabrosa Delfos lo temple del deu dels darts infalibles, no valen la meva vida. Se poden pendre á má armada bous y grassas ovellas; se poden guanyar richs trípodes, corcers de rossa crinera; mes l' ánima del home no 's pot tornar á adquirir, no 's pot reconquistar, desde 'l moment en que exhalantse ha sortit per entre 'ls llabis. Tetis, la meva mare, del peus argentats, m' ha mostrat dos camins oberts per la sort que 'm poden conduir al terme de la vida: si permaneixo en los camps troyans, si combato prop d' Ilió, no puch tornármen á la patria, pero adquireixo gloria eterna; si me 'm entorno á ma dolsa pátria, no adquireixo gloria, mes dech gosar d' una ditxosa vellesa, per molts anys lliure dels darts de la mort. Jo exhorto als altres Grechs perqué voguen vers las sevas moradas; perqué jamay lograreu veurer l' últim jorn de la ciutat escarpada de Priam. Lo mateix Júpiter estén las mans per demunt d' ella, y ell ha avivat lo coratje dels seus guerrers. Aneu donchs á reunirvos ab los capdills dels Grechs, porteuloshi aquest misatje (que tal es la recompensa dels ancians). Que busquen, en son esperit un plan més á propòsit pera salvar la flota y l' armada. Jo m' quedo persistint en la cólera, y 'l medi de salvació que habían imaginat, que 'l deixin corre. Que 's quede Fénix prop meu á dormir; demá 'm seguirá vers nostra dolsa pátria, si vol, perqué no me 'l emportaré pas per forsa.»
Diu aixó. Los héroes guardan un profon silenci, consternats per aquest discurs y per la duresa de la negativa; per últim lo venerable Fénix pren la paraula, plorant á llágrima viva, perque tem pels vaixells dels Grechs:
«Si verdaderament, ilustre Aquiles, t'has fet lo propósit de retornar á