Pàgina:Iliada (1879).djvu/111

derós Júpiter per quí han caygut y caurán encara las fortalesas de las ciutats, perqué es lo més fort. Creyeume donchs, y fem lo que vaig á proposar: fugim dins de nostres vaixells vers als camps patris, perqué jamay lograrém apoderarnos de la gran Ilió.»
 Diu aixó: tots guardan un profon silenci. Los fills dels Grechs restan muts una llarga estona. Per últim lo valent Diomedes esclama.
 «Atrida, jo seré lo primer en combatre tas paraulas imprudentas, usant del dret que tenim en las juntas; no 't dongues per ofés, tú, que fores lo qui primerament ultrajares mon valor devant dels Aqueus, motejantme de débil y cobart. Podeu sapiguer si ho so, joves y vells. ¡Ah! per tú 'l fill del penetrador Saturno ha compartit los seus dons; t' ha dotat del ceptre y dels honors del primer lloch; més no t' ha concedit la valentía, que está per demunt de totas las forsas. ¡Ruí! ¿Creus verdaderament que 'ls Aqueus son dèbils y cobarts com dius?... ¡Més si la teva ánima sent tanta impaciancia per entornársen, vésten, oberts tens los camins y 'ls nombrosos vaixells que has conduit de Micenas allá 'ls trobarás, prop de la mar! Los altres Argius se quedarán aquí, fins que haurém saquejat la ciutat de Priam. Si també ells volen fugir, ab las sevas naus, á sa dolsa pátria, Estenelos y jo tot sols lluytarém fins y á tant que vejém l' últim jorn d' Ilió; perqué hem vingut aquí protegits per un deu.»
 Diu aixó; y 'ls Grechs ab vivas aclamacions responen á aquest discurs que 'ls admira. Allavors Nestor s' aixeca y parla en aquestos termes:
 «Fill de Tideo, sobressurts en los combats per ton valor, y també sobressurts del mateix modo en lo consell entre 'ls héroes de la teva etat. Cap grech pot reprobar tas paraulas, ni contradirlas; més no has arribat al fi ahont debía anar lo teu discurs. Encara ets jove, y podrías ésser lo més petit de mos fills; no obstant, parlas als reys de la Grecia ab una prudencia consumada, y segons justicia. Prosseguiré, jo, que 'm vanaglorio d' haber nascut molt temps avans que tu; parlaré donchs, y diré tot lo que es necessari dir, y ningú desdenyará las mevas paraulas, ni 'l mateix poderós Agamemnon. L'home sense familia y sense casa es l' únich á qui poden ésser agradables las discordias civils. Ara, cedim á la nit bruna; preparem l' aliment del vespre; que s' esculleixen guardias pera vigilar fora dels murs, junt á l' estacada. Recomano aixó als joves guerrers; per lo qual, fill d' Atreo dóna las ordres convénientas, ja que aquí tens lo suprém poder. Al mateix temps, ofereix un festí als reys; aixó es lo que 't convé fer y no es cap despropósit; sota las tendas tevas hi abunda, 'l ví, que tots los dias los vaixells dels Grechs transportan de las costas de la Tracia. Tens tot lo convenient pera donar un convit y manas á molts servidors. Los ancians deliberarán en assamblea, y tú obehirás al que millor t' aconsselle; tots los Aqueus tenen gran ne-