Pàgina:Iliada (1879).djvu/11

pare, en una llaugera nau, á la bella Criseida, y ofereixen presents al deu. Y en tant, vetaquí que de ma tenda surten los heralts que portan al fill d' Atreo la bella Briseida que 'm concediren los fills de la Grecia. ¡Oh mare mia! si pots, vina al socors de ton fill; puja á la cima del Olimpo, implora á Júpiter, si es cert que un jorn afuvurires son cor per tas paraulas y tos fets. Moltas vegadas t' he sentit, en lo palau de mon pare, que 't gloriavas dient que, tota sola entre 'ls inmortals habias lliurat d' una afrentosa derrota al deu que fa tornar negres los núvols, quant las altras divinitats olímpicas, Juno, Neptú y Palas volian encadenarlo. Més ¡oh deesa! tú acudires á son socors, y li desferes las lligaduras; cridares tot seguit en l' ample Olimpo al Titá de cent brassos á que 'ls deus anomenan Briareo, y 'ls homes Egeon. Més forsut que son pare, se col-loca, orgullós de sa gloria, devant del fill de Saturno; allavors los benhaurats inmortals tremolan á sa presencia, y renuncian á son propòsit. Ves á trobar á Júpiter, fesli menoria d' aquestos recorts; besa 'ls seus genolls, consegueix que consente en segondar als Troyans á tancar als Grechs entre las popas dels seus baixells en las platjas de la mar, á fí de que disfruten de son rey, y que 'l fill d' Atreo, lo poderós Agamemnon, reconesca sa falta de no haber volgut honrar gens al més valent dels Aqueus.
— "¡Ay! continúa Tétis banyada en plor, fill meu ¿per qué te he criat, després d' haberte portat al mon per ta desgracia y per la meva? Al menys, tranquil en la flota, deurias estar exent de tristesa y de plors ja que es curta la vida que 't resta y casi toca al seu fi; no obstant, més que 'ls altres homes, ets infortunat y prop de la mort. ¡Ah! sí, en mon palau vegeres la primera llum per un destí funest. Mes jo pujaré á las cimas nevadas del Olimpo; diré lo que tú desitjas al deu que s' complau en llansar lo llamp, si encara vol escoltarme. Tú, entretant, quédat tranquil en tas llaugeras naus, nudreix ta cólera contra 'ls Grechs, y allúnyat d' aquí en avant de las batallas. Ahir, Júpiter, acompanyat de tots los altres deus, se 'n aná fins al Occeá, entre 'ls famosos Etiops, á un festi espléndit. Al dotsé dia tornará al Olimpo, y tot seguit aniré á trepitjar lo pis del seu palau de bronze, besaré 'ls seus genolls y m' espero persuadirlo.»
A tals paraulas, la deesa desapareix, deixant á son fiil plé d' ira 'l cor per mor de la bella cautiva que se li han endut violentament, á despit seu.
Mentrestant Ulisses, conduhint l' hecatomba sagrada, arriba devant de Crisa. Quan la nau ha penetrat en la badia profouda, los remers recullan velas, las posan al fons del negre vaixell, afluixan depressa 'l cordatje, y abaixan lo mástil en lo passamá; després á forsa de rems fican la nau al port, y, tirant las áncoras posan las amarras. Allavors baixan á la platja y desembarcan l' hecatomba d' Apolo y á l' hermosa Criseida. Lo prudent Ulisses condueix la jove cautiva al altar, la presenta á son pare, y li diu: