Pàgina:Iliada (1879).djvu/109

 Tal es lo discurs d' Hector, y 'ls Troyans l' aplaudeixen; desguarneixen los corcers que sota 'l jou están banyats d' espuma; cada qual los subjecta al carro ab corretjas. Entretant s! apressuren á portar de la ciutat bous y ovellas suculentas; y duhen de sas moradas pá y ví fortificant; y per últim amontonan forsa llenya. Los vents condueixen fins al cel la fumareda que s' alsa de la plana.
 Durant tota la nit, los guerrers, plens de noble orgull, permaneixen sentats, en ordre de batalla, al entorn dels seus fochs. Del mateix modo que quan en la volta del cel las estrellas, al voltant de la lluna esplendenta, apareixen ab tota sa bellesa; que ni la més petita ventada torba la serenitat del éter, y las rocas, las elevadas puntas de las montanyas y 'ls espayosos boschs se dibuixan ab vivesa; que l' inmensa profunditat dels cels sembla oberta, y brillan los astres tots; á qual espectacle 'l pastor s' omple d' alegría, aixis mateix entre la flota y las marges del Xanto, las fogueras dels Troyans brillan enfront d' Ilió. A milers los fochs están encesos per la planura, y al entorn de cada un, una cinquantena de guerrers gosan del esplendor de la flama. Los corcers, reposant prop dels carros, menjan ordi blanch y espelta, esperant que aparesqui l' aurora.