El temple de la Sibil-la Tiburtina axeca encara un segment de la seua columnada circular, just al cayre del barranch frondós ahont se precipitan les aygües del Teverone (l'Anio dels antichs) al baxar de les montanyes Sabines per confluir ab el Tiber dins la planura del Laci.
Horaci, qui tenía prop d'aquest paratge una casa de camp, compara'l geni poètich de Píndar ab un riu desbordat qui salta de una montanya:
Monte decurrens velut amnis, imbres
quem super notas aluere ripas,
fervet, immensusque ruit profundo
Pindarus ore.
(Horat. Carm.—Lib. IV—II.)
Mecenas, el gran ministre d'August, insigne protector dels poetes, tenía a Tibur l'explèndida villa, de la qual restan vestigis demunt la penya d'hont surten les cascates menors (le cascatelle).
Ritme a faysó de l'antiga estrofa alcàica. Arió, primitiu poeta y músich, segons la
