Aquesta pàgina ha estat validada.
Esculpit el frontó, demunt el pòrtich
serenitat irradiava augusta,
com el front galeat y sereníssim
de Pal·las Athenea.
Era allò, vist en fòra,'l santuari
del Art suprem. Còm ne sería esplèndit
l'interior! Quín càntich, quíns oracles
allà ressonarían!
Jo prou volguí pujarhi; mes vaig perdre
l'incert camí; m'abandonà'l coratge;
y l'esglay me digué: «Per què t'esforsas,
somniador inútil?»
Després... el temple aquell perdí de vista,
y ja may més he somniat muntarhi.
Però a voltes, encara, per ma ruta
girantme,'l veig en fòra.
