la ressonanta furia de les ones?
De nit sempre nedant, fort en la lluita,
l'Hel·lespont remorós creuaré destre:
no és lluny d'aquí l'abidonesa costa.
Tan sols en lo bell cim de ta miranda
brillar fes clara llum en les tenebres,
i nau d'amor immens ésser jo pugui
guiat pel resplendor de ton estrella.
Guaitant-la, i evitant lo fret Bootes
l'emboirat Orió i el curs de l'Ossa,
al port arribaré de ma ventura...
Mes, guarda, vida meva, per Zeus guarda
del vent impetuós lo far vivífic,
que sens ell lo pregon m'engolaría.
De vida sies llum, guia esplendenta.
I si ara lo meu nom te plau sentir-lo,
Leandre m'anomenen, espòs d'Hero. —
Així tots dos en clandestines nupcies
unir-se estatuïren, i pactaren
llur amistat nocturna, essent lo nunci,
lo llum, fel testimoni ensems del pacte.
Promet ella el senyal, ell creuar l'ona.
I ambdós, amb molt de greu, s'encaminaren
ella a la torre, i ell en nit obscura
(per no errar de la torre prenent senya)
consirós navegava al port d'Abidos.
Quin neguit en los cors les diurnes hores!
Què de voltes reveure's desitjaren!
Pàgina:Hero i Leandre (1915).djvu/67
Aquesta pàgina ha estat revisada.
