davant l'una de l'altra, enmirallant-se
ambdoses en la líquida planuria.
Cupido allí son arc brincant, hi engega
inflamada sageta : amb ella abrusa
un jove i una verge. Noms suavíssims
los seus : ell és Leandre, Hero la verge.
Ella a Sestos morava, ell a Abidos:
claríssimes estrelles de la patria
i en tot, en tot semblants. Si acàs un dia
te mena allà la sort, cerca una torre
on Hero sestiana, en les tenebres,
tenint lo llum preat, guià Leandre,
i d* Abidos l'onada remorosa
escolta trist, que plora, plora sempre
la mort i el fiel amor de l'ardent jove.
Mes ¿d'on l'amor nasqué d'Hero i Leandre,
l'abidonès, i ell conseguía retre-la?
Esvelta i rica fou, de sang il·lustre,
Hero sacerdotessa, a Citerea
consagrada, poncella ignara en nupcies.
En torre al mar veïna, lluny dels pares,
habitava a faisó de gran regina,
de castedat espill. Com mai sentía
lo fatiller donam, ni de gais joves
les gatzares festives enyorava,
l'enveja no excitava de les dònes
a qui bellesa d'altri fa envejoses.
Tot aplacant Venus, també Cupido
Pàgina:Hero i Leandre (1915).djvu/59
Aquesta pàgina ha estat revisada.