Pàgina:Hero i Leandre (1915).djvu/55

Llavors diu, abraçant ja en llit tovíssim
l'amant cansat, paraules falagueres:
— Espòs, força has patit : prou aigua amarga
i olor de mar forti-sonant, peixívol.
Vina ara i tes suors en mi reposa. —
Així parla : al punt ell desfà son cíngul
i entren a usatge de l'amable Cipria.
Foren bodes sens balls, fou llit sens himnes;
cap poeta aclamà Hera l'ennuviaire,
ni espurna el llit nupcial la llum de teies,
ni brincà cap dançaire a les ballades,
ni a Himeneu cantà el pare ο mare bona:
sols silenci el llit fent, a hora propicia
desplegà el tàlem i ennuvià la fosca:
foren bodes a part sens ressò d'himnes.
Casamentaire els fou la nit. Mai Eos
vegé a Leandre espòs al llit notívol,
que a part d'allà nedava a Abidos, sempre
insaciat, glatint encara el vespre.
Hero, enganyant amb llargs vestits sos pares,
verge de dia, a la nit dòna, i sempre
pregant ambdós que el jorn baixi a la posta.
Així amagant-se de l'amor per força,
entre ells gaudien de la oculta Cipria.
Mes visqueren poc temps, poc temps gaudiren
ambdós d'himeneu vari. Aixís que l'època
vingué d'hivern, tot gebre, que rebota
d'horrendes tempestats remolinaires.