Del cim de l'alta torre entre la fosca
un llum sols mostra'm perquè al veure'l sia
nau d'Eros jo, fent-me ton llum d'estrella,
mirant la qual, no guaiti al ponent Bootes,
brau Oriòn, ni carro eixut d'Amaxis.
De part d'allà iré al dolç port de patria;
mes, cuida, amor, que vents força bufaires
no l'apaguin : ensems perdría l'ànima,
que el llum brillant conduirà ma vida.
Ara, si vols saber-ho, em dic Leandre,
promès espòs de la gloriosa Hero. —
Així ells curen d'unir-se en fosques nupcies
pactant servar la llur amor oculta;
per testimoni el llum, de bodes nunci:
treure ella el llum i ell travessâ el mar ample.
D'himeneu desvetllat vigilia feta,
despartiren-se ambdós, malgrat per força,
ella a sa torre, i ell, de nit obscura
per no errâ, aplegant senyes de la torre,
navega a Abidos, vila gran i ferma.
Cobejosos ambdós de les furtives
lluites d'aquells que fa la nit esposos,
jurquen que ixi la nit patgi-bodaire.
Ja escampa son vel negre la nit fosca
duent sòn a tots, fòra a l'amant Leandre
que vora el mar roncós de boda espera
el nunci ardent, i el llòbreg signe espía
del llum, reclam llunyà del llit furtívol.
Pàgina:Hero i Leandre (1915).djvu/53
Aquesta pàgina ha estat revisada.