Pàgina:Hero i Leandre (1915).djvu/50

tem l'ira de mos pares poderosos.
No es toc de l'alta Cipria una ministra,
que aital verge al llit heure és impossible.
Oint Leandre els renys d'agrô fembresca,
hi viu senyals de virginal victoria,
que de Cipria amistosa els renys són nuncis;
i al coll flairós, rosat, besant la verge,
digué aitals mots amb amorós desvari:
— Cipria, altra Cipria aimada, altra Atenea.
No et dic semblant a les terrenes dònes,
que a filla del déu Cronos t'aparello.
Sortós qui t'engendrà, sortosa mare
la qui t'hagué, i el ventre que et paría!
Mes ou mos precs i de mon fat apiada't.
De Cipria, com ministra, emprèn ses obres.
Vina aquí a celebrar de la deessa
les lleis nupcials. Cipria no es plau de verges,
ni ministrar pot una verge a Cipria.
¿Vols saber de la deua els grats usatges
i lleis eternes? Doncs són llit i bodes.
Tu, doncs, si ames Cipria, ama la dolça
llei d'amor falaguer, d'esclau prenent-me
ο espòs, si vols, que Eros, amb ses fletxes,
per tu, sobtat, m'hagué. Com lo volaire
Hermes, de crossa d'or, a servir duia
a Heracles brau, ran la jardania nimfa,
Cipria a tu em du, si ni ho fa Hermes savi.
No oblidis que Atalanta, verge arcàdica,