ve d'amor contrariat. No cal, Ofèlia,
que ens diguis res del que t'ha dit lord Hàmlet:
ho hem sentit tot. Senyor, feu ço que us plagui;
mes, si us apar, després de la comèdia,
feu que la reina i mare, amb ell a soles,
tracti d'aconseguir que descobreixi
son mal quin és, i que l'en renyi força.
Jo ja m'ajustaré, si us plau, de guisa
que tot ho escolti. Si no el venç, llavores
feu que vagi a Anglaterra, o confíneu-lo
on vostra saviesa determini.
Així s'acomplirà, car la follia
dels grans cal vigilar de nit i dia. (Ix.)
Digueu el parlament (vos ho prego) tal com jo vos l'he pronunciat, movent amb naturalitat la llengua; puix si l'escridasseu, com fan alguns companys vostres, m'agradarà tant com si digués els meus versos el pregoner. Ni moveu massa la mà, així, com si serréssiu l'aire, ans cal fer-ho tot gentilment; car en ple torrent, en mig la tempesta, i, si així puc dir-ho, dins el xuclador de la passió, heu d'aconseguir i transmetre una temperança que en suavitzi l'aspror. M'arriba a ofendre fins dins de l'ànima d'oir un bigardàs emperrucat fer malbé, fer a bocins, un passatge apassionat, per afalagar el públic de la
