Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/84

Aquesta pàgina ha estat revisada.
HÀMLET

All! ah! Sou honesta?

OFÈLIA

Senyor!

HÀMLET

I sou formosa?

OFÈLIA

Què vol dir vostra senyoria?

HÀMLET

Que, si sou honesta i bella, vostra honestedat no hauria d'admetre parlament amb vostra beutat.

OFÈLIA

¿Pot, la beutat, senyor, tenir millor comerç que amb l'honestedat?

HÀMLET

Verament, sí; car el poder de la beutat transformaria més prompte l'honestedat, de ço que és, en una mitjancera, que no pas la força de l'honestedat faria de la beutat sa consemblanta. Això, abans, era una paradoxa; mes, al temps d'ara, és fet provat. Un cop vaig estimar-vos.

OFÈLIA

Així, en efecte, mon senyor, vàreu fer-m'ho creure.

HÀMLET

Devíeu no haver-me cregut; car la virtut no es pot inocular tant, en nostre vell tronc, que ens el pugui mudar. No us estimava.

OFÈLIA

La decepció major ha estat per a mi.

HÀMLET

Vés-te'n a un convent: ¿per què has de ferte criadora de pecadors? Jo mateix, trobo que só tolerable-