Mon senyor, no hi havia res d'això en mon pensament.
Doncs, ¿per què us n'heu rigut llavors que he dit que l'home no em plau?
En pensar, mon senyor, puix que l'home no us distreu, el tractament de quaresma que rebran de vós els comediants que hem trobat pel camí, i que estan punt d'arribar per oferir-vos llurs serveis.
Ben vingut serà el que fa de rei (sa majestat rebrà mon tribut); el cavaller d'aventures podrà usar sa tarja i son floret; l'amorós no sospirarà gratis; el malencònic finirà en pau son paper; el graciós farà riure aquells que tenen fluixes les molles dels pulmons; i la dama dirà ço que li vingui al pensament, o farà coixejar els versos. ¿Qui són, aqueixos comediants?
Els mateixos que heu freqüentat amb tant de gust: els tràgics de la vila.
Com és que van pel món? La residència, tant per llur reputació com per a llur profit, els era aventatjosa.
Penso que eixa invocació prové de les darreres disposicions restringint llur treball a vila.
Servent la mateixa estimació de quan jo els veia? La gent els segueix com llavors?
