de prunera; i que tenen plena manca d'enginy, a l'ensems que pernils molt magres: coses totes, senyor, que, ni que jo verament i fermament les cregui, trobo, però, sense honradesa haver-les escrites així; cas vós mateix, senyor, tindríeu l'edat meva si poguéssiu caminar enrera com un cranc.
(A part.) Ni que això siga foll, conserva mètode. ¿Voleu passejar-vos, senyor, fora de l'aire?
Dins de ma tomba?
En efecte, sí, és fora de l'aire. (A part.) ¡Qué prenyades, a voltes, són les seves rèpliques! ¡Es una sort que la follia ensopegui sovint, i que la sana raó no pugui lliurar tan feliçment! El deixaré i caldrà que em doni pressa de preparar l'encontre seu amb la meva filla.) Honorable senyor, em permeto humilment de pendre comiat de vós.
No podeu pendre'm res, senyor, de què jo més voluntàriament vulgui despendre'm, (A part.) excepte ma vida, excepte ma vida, excepte ma vida.
Estigueu bo, mon senyor.
Quin fàstic de vells ximples!
Veniu per veure lord Hàmlet? Allí és.
(A Polònius.) Déu vos guard, senyor. (Ix Polònius.)
