Sí, senyor: ésser honrat, tal com va el món, és ser un home escollit entre deu mil.
Això és molt cert, mon senyor.
Car si el sol engendra cucs en un gos mort, en una carronya de bon besar... Teniu una filla?
Una en tinc, mon senyor.
No la deixeu passejar al sol. Concebre és una benedicció ; més no pas com la vostra filla pot concebre. Fixeu-vos-hi, amic.
Què heu volgut dir-me? (A part.) Sempre arpejant sobre ma filla! De prompte, però, no em reconegué: m'ha pres per un peixataire. S'esgarria, s'esgarria. I el cert és que a mi, de jove, també l'amor em va portar a grans extrems: ben prop d'això. Tornaré a parlar-li. Què llegiu, mon senyor?
Paraules, paraules, paraules.
De què es tracta?
Entre qui?
Vull dir de què tracta, mon senyor, el que llegiu.
De calúmnies; car diu ací, el coquí satíric, que els vells tenen la barba grisa; que llurs cares són rugoses; que els ulls els purguen ambre espés i goma
