És que així s'usa?
Sí, ben cert: és costum.
Però em penso, per més que só d'aquí
i nat entre eixa moda, que és un hàbit
més honrós de trencar que de seguir-lo.
Eix gaudi capcalent arreu ens guanya
crítica i blasme de les altres terres.
Ens tracten d'ebris, i, amb grolleres frases,
ens rebaixen al llot; i així ens ocorre
que en nostres actes, ni que siguen nobles,
no hi ha més moll ni suc que ço que en diuen.
Així sovint els sol passar als hòmens
o per alguna tara natural
de naixement (en què no tenen culpa,
puix ningú pot triar-se el seu origen),
per qualque complexió desmesurada
que romp forts i muralles del judici,
o per un hàbit que els allunya massa
de les bones maneres: d'eixos hòmens
(portant la marca, us dic, d'algun defecte,
lliurea natural o fat dels astres),
les seves qualitats (baldament siguin
tan pures com la gràcia i copioses
com l'home pugui atènyer) seran preses
en el juí comú com corrompudes
per sols aquella tara, aquell defecte:
un pessic de ferment pot tornar agre
tot el conjunt d'unes virtuts tan nobles,
fent-se'n escàndol.
Mon senyor, ja ve!
(Entra el Fantasma)
