Dol fons de ta lliçó jo en faré un guarda,
constant del cor; mes, bon germà, no vulguis,
com fan alguns pastors de gràcia curta,
mostrar-me via de treballs i espines
que condueix al Cel, mentre ben grassos,
i amb el descuit de llibertins, trepitgen
les flors dels viranys de tota festa,
oblidant llurs sermons.
Per mi no temis.
Massa em deturo. Mes ací ve el pare.
(Entra Polònius.)
Ser dos cops beneït és doble gràcia:
em plau rebre de nou vostra llicència.
Encara aquí? A bord, que ja és vergonya!
El vent ja és a l'espatlla de la vela,
i t'estan esperant. Bé: et beneeixo.
(Posant la mà sobre el cap de Laertes.)
I, mes reflexions, fes que et romanguin
a la memòria: Del que pensis, guarda't
de fer-ne llengües, i, del que malpensis,
no en facis actes. En el tracte sigues
senzill, mes no vulgar. Un cop provada
l'afecció d'amics que tens o et guanyis,
rebla-la al cor amb claus d'acer, ben forta;
mes no endureixis ton palmell donant-lo
al primê eixit del niu que el vulgui estrènyer.
Guarda't d'entrâ en disputa; mes, si hi entres,
fes que es vulgui guardar de tu el contrari.
Escolta a tots, però a no gaires parlis.
Pren parers, mes reserva't ton judici.
Vesteix bé, com la bossa t'ho permeti:
