Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/183

Aquesta pàgina ha estat revisada.

m'abraço amb ma fortuna: em crec tenir
alguns drets no oblidats, sobre aquest regne,
que ara la sort a reclamar m'invita.

HORACI

També tinc sobre això quelcom a dir-vos,
i hi ha el vot d'un que en portarà molts d'altres.
Mes fem ço que cal fer, sense torbar-nos,
essent encara els esperits commosos:
no fos cas que ens vinguessin, per desgràcia,
més intrigues i horrors.

FORTIMBRÀS

Que quatre capitans collportin Hàmlet,
amb honors de guerrer, fins a l'entrada
(car ell, ben cert, si n'hagués fet la prova,
fóra estat un bon rei); i, en son sepeli,
tons marcials i rituals de guerra
parlin ben alt per ell.
Retireu eixos cossos. Vista aital,
si escau en la batalla, ací fa mal.
Anem ja: que les tropes facin salva.

(Marxa fúnebre. Se n'enduen els cadà-
vers; i, ja fora el d'Hàmlet, es sent una
descàrrega.)





FI DE L'ACTE V i últim