Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/176

Aquesta pàgina ha estat revisada.
HÀMLET

Aquest m'agrada. Són iguals les fulles?

(Es preparen per a l'assalt.)
OSRIC

Sí, mon senyor: ho són.

REI

Poseu gerres de vi damunt la taula.
Si el cop primer, o bé el segon, és d'Hàmlet,
o en la terça escomesa resta quiti,
que totes les muralles facin salva.
El rei beurà per al coratge d'Hàmlet,
1 una perla, en sa copa, he de desfer-hi,
millor que la que han dut en llur corona
quatre reis successius de Dinamarca.
Dreceu les copes: que els tabals ho diguin
als clarins, els clarins als de les peces,
al cel les peces, i a la terra el cel,
que — Ara el rei trinca a la salut de Hàmlet! —
Anem, doncs: comenceu. Vosaltres, jutges,
tingueu-hi l'ull atent.

HÀMLET

Siguem-hi, cavaller.

(Comença l'assalt.)
LAERTES

Anem, senyor.

HÀMLET

Una.

LAERTES

No.

HÀMLET

Jutges!

OSRIC

Tocat, tocat sens dubte.