Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/162

Aquesta pàgina ha estat revisada.
LAERTES

 Que el dimoni et prengui l'ànima!

HÀMLET

No has orat bé. Jo et prego
que aqueixos dits em treguis de la gola;
car, no essent biliós ni temerari,
hi ha en mi quelcom de perillós que hauria
de témer ta prudència. Les mans fora!

REI

Procureu separar-los!

REINA

 Hàmlet! Hàmlet!

TOTS

Cavallers!

HORACI

 Bon senyor, assossegueu-vos.

(Els descomparteixen, i ambdós ixen de la fossa.)
HÀMLET

Bé, doncs: disputarem sobre aquest tema
fins que ja mes parpelles no bateguin.

REINA

De quin tema, fill meu?

HÀMLET

 Jo amava Ofèlia:
quaranta mil germans jamai podrien,
amb tot el llur amor, passar ma suma.
Per ella, què vols fer?

REI

 És boig, Laertes.

REINA

Per' mor de Déu, calmeu-lo!