Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/159

Aquesta pàgina ha estat revisada.
HORACI

Quina cosa, mon senyor?

HÀMLET

¿Creus que Alexandre tindria aquest aspecte, sota terra?

HORACI

Aquest mateix.

HÀMLET

I que pudirà igual? Puf!

(Llença la calavera.)
HORACI

Igual, mon senyor.

HÀMLET

En quins usos tan baixos podem veure'ns, Horaci! ¿Per què no ha de poder la imaginació seguir la pols noble d'Alexandre, fins a trobar-la tapant l'espirall d'una bota?

HORACI

Fóra filar molt prim, l'imaginar així.

HÀMLET

No, en bona fe: cal només que seguir-lo senzillament i guiant-se per versemblança. Per exemple: Alexandre morí"; Alexandre fou enterrat; Alexandre és tornat pols; la pols és terra; de la terra se'n fa el fang; i ¿per què, d'aquest fang en què es convertí, no se'n pot fer el tap de l'espirall d'una bota de cervesa?

«L'august Cèsar, ja mort i en pols tornat,
pot, per lliurar del vent, tapâ un forat.
I que eixa pols, que al món tingué frement,
recalci un mur per a lliurar del vent!»

Mes prou!... fem-nos enllà!, que ací ve el rei, i la reina i la cort.