(Canta.)
«—Demà és la festa de Sant Valentí:
tothom desperta matiner.
Per ésser vostra Valentina,
a la finestra em posaré.—
Desperta's ell i es posa roba bona;
truca a la cambra: ja l'ha emprès;
i la donzella, que en entrar-hi ho era,
quan ell en surt no n'és.»
Gentil Ofèlia!
Vos dic, sens fer cap jurament, que vaig a acabar.
«—Pel bon Jesús i santa Caritat!
quina vergonya! Fora! fora!
—Si té ocasió, sempre ho farà, el jovent:
caldrà reptar-l'en a tota hora.—
I ella li diu: Abans d'haver-me pres,
vas dir que fores mon marit.
—Ho hauria fet (pel cel t'ho puc jurar!)
si no ens haguéssim vist al llit.»
Quant de temps fa, que està així?
Jo espero que tot anirà bé. Hem de tenir paciència; mes no puc fer altra que plorar pensant que l'hagin deixat damunt la terra freda. El meu germà ho sabrà; i, amb això, mercès de vostre bon consell. Vingui ma carrossa! Bona nit, senyores; bona nit, amables senyores. Bona nit, bona nit.
Seguiu-la de prop: vigileu-la bé: vos ho prego.
