conduït per un jove, fràgil príncep:
pres l'esperit d'ambició divina,
se'n riu pla bé, del que el futur amaga,
i, el que és mortal i mai segur, ho exposa,
per... una closca d'ou, a les branzides
del perill, de la mort i la fortuna.
Ser gran de bona llei no és pas no moure's,
sense motius molt grans, de grans empreses,
sinó lluitar fins per un bri de palla
si hi és en joc l'honor. Jo, doncs, llavores,
amb pare assassinat, mare sens honra
(esperons de ma sang i de ma pensa),
¿com resto així, deixant que tot s'adormi,
mentre veig, per a més avergonyir-me,
en greu perill de mort a deu mil homes,
que, sols fantasiant d'un ram de fama,
van, com si al llit anessin, a llur fossa
i que es batran per un redol de terra
on, tants com són, no s'hi podran remoure,
ni gran a bastament serà la tomba
per a colgar-hi els morts?... D'ací endavant,
no em valgui el pensament si no és sagnant.
No vull parlar-li, a ella.
Importuna, ben cert, i s'esgarria:
cal compadir-la força.
Què demana?
