Vint mil ducats i més de dos mil ànimes
no abastaran per aqueix bri de palla.
És l'abscés de la pau i la riquesa,
que esclata part de dins, quan al defora
no hi ha motiu per a que els homes morin.
Mercès humils, senyor.
Que Déu vos guardi.
Si us plagués, mon senyor, seguir la marxa?
Avanceu: al moment seré amb vosaltres.
¡Com crida contra mi, tot ço que em passa,
i atia ma venjança tardanera!
¿Qué és l'home, si el gran bé, l'afany del viure,
fos sols menjà i dormir? Fóra una bèstia
i res més. Ben segur que El qui va fer-nos
de tan potent discurs que pot fixar-se
en l'abans i el després, no va donar-nos
tan divina raó, tanta potència
perquè a dins se'ns rovellin sens usar-les.
Jo mateix, siga per oblit imbècil,
o tal vegada temorenc escrúpol
de pensar en mon cas amb més fixesa
(escrúpols que, de quatre parts, n'hi ha una
d'assenyament, i tres de covardia),
no sé com visc encara per a dir-me
que allò cal fer, tenint raó de sobres,
i medis, força i voluntat per fer-ho.
Exemples, grans com tot el món, m'exhorten;
testimoni, eix nombrós i fort exèrcit
