qui us parla. Això només faria créixer
un tel de pell damunt la part infecta;
mines obrint corrupció ja rància
per tots indrets, augmentaria oculta.
Confesseu-vos al Cel, arrepentiu-vos
del passat: eviteu el que vindria
i no esbargiu adob sobre mala herba
per dar-li més ufana. Ara us demano
perdó per mos consells; car, en la grassa
curta alè d'aquests temps, és la mateixa
virtut qui ha d'impetrar perdó del vici,
i fer-li reverència i festejar-lo
perquè admeti que un hom son bé li faci.
El cor pel mig m'has esberlat, mon Hàmlet,
Doncs llanceu la pitjor, la part dolenta,
i amb la meitat restant visqueu més pura.
Bona nit. No aneu pas al llit de l'oncle:
si no teniu virtut, almenys fingiu-ne.
Eix monstre, l'hàbit, que els sentits devora,
vest de diable. I en això és un àngel;
de l'usar belles accions i bones
en fa igualment vestit, en fa lliurea
prou avinent. Aquesta nit, freneu-vos,
i això us farà una mena de pas fàcil
a l'abstinència de demà, i més fàcil
per la vinenta: l'ús gairebé arriba
a mudar l'estampat de la natura,
i avergonyeix i fa fugi el dimoni
amb potestat meravellosa. I ara,
un cop més, bona nit. Quan tingueu ànsies
de celestial benedicció, llavores
al Cel li pregaré que us beneeixi.
Respecte d'aquest lord (Per Polònius.), me'n penedeixo:
el Cel ho haurà permès per castigar-me,
