Aquesta pàgina ha estat revisada.
REI
Munten el mots, mes no els segueix l'anhel;
i els mots, sens l'esperit, mai van al Cel.
(Ix.)
POLÒNIUS
Ve tot seguit. Tracteu de dominar-lo:
digueu-li que sos fets han estat massa
atrevits perquè puguin comportar-se
i que ja vostra gràcia ha hagut de metre's
entre ell i el rei irat, per defensar-lo.
Vaig a escondir-me ací. Sigueu severa:
creieu-me.
HÀMLET (Dins.)
Mare! mare!
REINA
En don fermança.
No temeu, i allunyeu-vos, que ja el sento.
(Polònius s'amaga darrera el tapis. Entra Hàmlet)
HÀMLET
I bé, mare: què hi ha?
REINA
Hàmlet, fas a ton pare gran ofensa.
HÀMLET
Mare, feu a mon pare gran ofensa.
