Pàgina:Gos y gat (1886).djvu/20

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Criada.

De ré:
qui ha de dispensá es vosté.

Viudo.

Estiga boneta. (Se 'n va, acompanyat de la
criada.)

ESCENA XI.

CRIADA, sola.

Criada.

(Entrant, tota contenta.) ¡Ah, ah!
¡Gracias á Dèu! ¡Vaya un manso!
Aquest sab un xich lo vent,
y per xò segurament
venía ab aquest romanso.
¡Homes! No 'n fan pochs de bots
al darrera dels dinès!
¡Vaya, qué si jo manès
demá 'ls fusellava á tots! (Trucan.)
¡Ditxós trucar! (Va á obrir.)

ESCENA XII.

CRIADA y CRIAT.

Criat.

(Ab entussiasme). ¡L' hem guanyada!

Criada.

¡Y ara!

Criat.

Es la dòna mès mona
que s' ha vist á Barcelona.
¡Li vull doná una abrassada!

Criada.

¡Pero que s' ha tornat boig!
¡Fugi d' aquí!

Criat.

Li adverteixo
que abrassantla m' excedeixo;
las dònas may m' han fet goig;
però á vosté... li daría
¡que sè jo! deu carretons...
de cabassos de petons:
crech que me la menjaría.

Criada.

Mil gracias per tant afecte.