Pàgina:Gos y gat (1886).djvu/17

Aquesta pàgina ha estat revisada.




ESCENA VIII.



CRIADA y VIUDA.


Viuda.

(Arreglada ja, y á punt d' anársen.)
¡Mare de Deu!

Criada.  ¿Qué? ¿qué hi há?
Viuda. Ara l' he vist. ¡Verje Santa!
Criada. ¿De veras?
Viuda.

 Te dich qu' espanta...
Es alló... no 's pot mirá.

Criada. (Apart.) Ho he endevinat... ¡Es graciòs!
Viuda.

Negre, 'l coll com una grúa,
y sobre tot ¡quína qua!

Criada. ¿Lo senyó?
Viuda.

 ¿Quín senyó? ¡'L gos!
Ja 't dich jo; ¡quin gos, Pepeta!
No 'm faltava mès que véurel:
si l' amo no s' avè á tréurel,
ja 'm sentirá la llengueta.

Criada.

Y cóntili la molestia
que 'ns dòna.

Viuda.  Déixeu per mi.
Criada.

Y díguili que 'l vehí
molesta mès que la bestia.

Viuda.

Ja pots tenir per segú
que aviat lo convencerè. (Surt.)

Criada.

Torni luego, y pèl carrè
no 's miri pas á ningú.




ESCENA IX.



CRIADA, sola.

No surt que no li encomani
la serietat. ¡Ay, Senyor!
Sempre que se 'n va, tinch por
que algun home la entabani.