Per lo que fullejo del llibre, admiro'l prodigi d'estudis qu'en Pompeyo Gener ha hagut de fer abans de donarlo a l'estampa; y m'admira ademés la pompa del seu estil, clar, vigorós, trabat d'idees, acolorit, magestuós a voltes, senzill també, y sempre de sentit penetrós, comprensible y adornat ab les gales d'una imaginació somniadora de luxós y riqueses fastuoses.
Tot lo que diu lo llibre no ho sé encara: però, mitx títol m'aterra; l'altre mitx m'esparvera. ¡La Mort y'l Diable!
¡La Mort! aquexa enemiga temuda de tots. Dels uns, dels que son bons, per que posarà terme tranzitori a totes les dolsors que gusta l'ànima en lo ben obrar y a totes les delícies de no sentir rancúnies ni enveges per ningú. Als dolents, per que'ls espanta l'idea d'anarsen de aqueix món ab los documents mal endressats ò, diguem, poch curiosos. Y als neutres, es dir als de mena co-
