damiseles que sempre intentan falcar lo temps!
Ja m'ho veig venir que la obra d'en Pompeyo Gener ocasionarà
molta discòrdia. Es veritat qu'ell sab moltes coses y n'assegura d'altres que jo ab la meva senzillesa y ignorància no m'hi puch avenir y no les hi sé disputar. Quan s'arribana possehir tants datos, a conèxer tants usos y tanta historia de les costums y idees de pobles, nacions y reyalmes de la més remota antiguitat, fins al punt de poder reconstruhir los seus sistemes y maneres de pensar, confesso qu'es tenir massa ciència y que la conexensa del passat perjudica a lo present, ja que, a forsa de cavilacions y comparanses, surten ab la flor de que dubtan de tot y resulta que pensan que no hi hà rès segur.
En descàrrech de tanta ignorància podré dir solzament que no sempre al qui té més caudals y riqueses l'acompanya la rahó; axis tampoch lo qui té més ciència pot assegurar que coneix la veritat. Jo'n sé una que no dona lloch al dubte ni tan sols a la discussió.
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/85
Aquesta pàgina ha estat revisada.
