en lo mateix vagó, ò per menos saludarlo en lo taller de Shara Bernhardt, al Foyer de la Grand Opera, sinó a casa Víctor Hugo, en la embaxada
espanyola ò en les distingides redoutes de la Julieta Lambert, no s'arriba a entendre com ha rebutjat voluntariament tan escullides conexenses per posarse a investigar les fal-leres que tenían los beneyts dels Iranis, Aris, Semites y Avansemites sobre la mort y'ls corresponents resultandos.
Obro'l llibre, y a la primera ullada ja veig qu'un crítich l'acusa de haver eczagerat lo càlcul de 3000 anys abans de Jesucrist, que Gener fixa la època en que va comensar a tenir caràcter propi la civilisació. Indica y proposa que'n rebaxi uns quants. Si jo pogués aconsellar a n'en Peyo, ni cinch minuts treuría del computo. ¡Si s'haurà figurat aquell crítich que la historia y la filosofia han d'anar ab estalvis d'edats y falsificar lo batisme de tot un poble com si's tractés d'acomodos de
