les ò coleccions de poesies, en que l'autor s'ho apanya a la seva guisa y si vol fer consumir de melancolía a una donzella tantes hores com li plagui, ò mesos si axí li apar, ningú li dirà mal home, ò si li convé fer rondar al fadrí cinch amunt y cinch avall davant la finestra de l'enèmiga seva, en mitx de la nit crua, ab una temperie que les estrelles fulguran ab frisansa com si volguessen entrar en calor y en que'ls serenos no gosan cantar per no fer malaverany a la dentadura, empassantse una glopada de fret, tothom ho troba corrent y arreglat a la malicia que porta la historia, sens tenirhi rès que dir,
sobretot si al final acomoda a la donzella, encara que sia torsantli la voluntat, y al jove'l dexa en bona preparació pera festejarne d'altres.
Però l'assunto cambía d'especie quan lo llibre es de filosofia y se sab que l'autor es un jove qu'acaba de entrar en lo més bell y florit de la primavera de la vida, corrent de sa-
