¡Fer un llibre! lo proposarsho no més ja suposa una paciència, una constància de pensament y un sacrifici d'estones, que s'hagueran dedicat al cafè, qu'esborrona imaginaries perdudes.
Axò, donat per entès que l'autor quan s'assenta davant del bufet, ja renuncia de grat als espayosos vagars del enteniment, a la saborosa quietut de no fer rès, al descans natural y ingènuu que no ha necessitat la fatiga per trobarse bo, y que agafa voluntàriament la ploma y li agrada tirar amoretes sobre'l paper blanch y galantejar la seva inteligencia ab paraules fines ò idees boniques que'ls demés han de llegir y pèndreles a bona part, per que l'autor sempre es un currutaco a qui tothom li ha de fer de bo ab la seva estimada, si aquesta es la Fama y la vol de cor per que li ennoblexi'l
nom.
Tractantse encara de llibres d'enamorats, com son pel comú les nove-
