Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/71

Aquesta pàgina ha estat revisada.

— Corrientes, que se llame Juà, però no vuy que hable en catalan. Bastant m'has malmès tu la llengua. Ni en catalan quiero que llore.
— Donchs, ja cal que lloguis una passiega per que la criatura s'hi avesi.
— Míra que tu estàs de chunga y yo gasto mucha formalitat.
— Corrent: t'enduràs lo bressol al quartelillo y li ensenyaràs l'exercici: te'l pujaràs al estil militar. ¡Que voldràs que te'l bolqui ab uniforme ab galons al capsó y'l barnús de panyo blau?...—

* * *

Y ara, en aquella casa un'alegría consegueix l'altra;'! noy es lo dèspota que disposa a capritxo, segons riu ò plora, del humor dels dos esposos.
Ja diu papà y mamà y tots dos estan en que parla la seva respectiva llengua.

IV
(Se continuará)

Considéri'l lector que la relació d'en Perladillo ja quedava closa des-