diferents exercicis y maniobres del ofici. A voltes, tot d'un plegat, axecava'l còs y comensava un jòch molt viu, que no se li veyan les mans, passant y repassant la falzilla a un costat y altre de les estenalles; agafava la forma, y ab pols segur contornejava la sola; després, com si li fes dolesa'l càstich, l'amorosía llepantla desde la punta fins a donar lo tom al taló, a la manera d'un pare benigne qu'aconsola l'infant, temerós d'haver extremat massa'l rigor. Tornava a subgectarla per ferhi'ls repunts, y donava gust contemplar ab la llestesa qu'extenía'ls brassos, que desde lluny, al entrar al carrer, se veya exir una mà fòra la porta y amagarse desseguida com si jugués.
La seva dòna, sentada també al peu de la màquina, treballava ab afany, sense distreures ni apartar los ulls de la roba que cusía. Y deya al seu marit quan les veus de la quitxalla s'allunyavan ò's sentía la remor d'algun carro que s'acostava:
— Vès, Sidro, guàyta ahont son aquelles criatures, que no prenguin mal.—
Lo Sidro treya'l cap fòra, feya un
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/7
Aquesta pàgina ha estat validada.
