y dels fanals semblarà claror de persianes, y ab les espurnes y enlluernaments que despedirà donaràn la gota serena al públich... Però tu't distreus y míras enlayre com si jo't contés histories!... Apàrtat, Madronilla! per que sento uns indicis de voltarte aquí mateix la cara de fineses y besitos que l'un faría nosa al altre!...
—¿Qu'ets boig? — li deya la Madrona esverantse.
—¡Malviatge l'uniforme y la categoría y responsabilitat que porto encarregada! Madroneta, pégam un tiro, qu'en Perlado està malalt de cuydado y tu'n tens la culpa. Veig dintre dels teus ulls un altre municipal ab la renglera de botons platejats, lo pajarraco a la gorra, y'l sabre, qu'estich si me'l menjo ò no me'l menjo a caxalades! Dígues que m'estimas, al menos! per que jo no aguanto ni dos minuts més lo perjudici. Dígamho baxet, molt baxet, ab remor de besades, que no se'n enteri ni la teva respiració...—
Ella li responía molt debilment...
—Anda, morena: ¡que'n tens de sal aconfitada per sobre teu! —
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/69
Aquesta pàgina ha estat revisada.
