Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/68

Aquesta pàgina ha estat revisada.
PERLADILLO

 En Perladillo tan mateix hi tenía trassa a empescarse'ls datos per fer constar la ponderansa del seu volguer. ¡Si n'hi havía de riquesa en aquelles promeses y violaris d'amor! ¡Y les ordres tan rigoroses que donava cada tarde a la Madrona per que no mirés a cap home! Ella s'estemordía al vèurel tan fiero, y ja li semblava haver de trobar per los carrers de Barcelona un'altra mortandat com la de l'Africa, ocasionada pel seu promès gelós...
 — No't pesi, — li deya l'andalús, — si al principi de ser casats passem los nostres apurillos, per que ab onze rals diaris de paga ni n'hi entran prou pels mondadientes del esmorzar. Aguarda ab paciencia algunes temporades y mortífica'ls peuets, que després hasta cotxe podràs desitjar si se t'antoja el recreo, que jo posaré l'empenyo y la solicitut per la teva satisfacció y cumpliment.
 No compris roba y no't fatiguis ab gastos inútils, per que luego també ho tindràs de llensar per ruín y ordinari. Joyes te faltaràn, però després t'he de mercar un solitari com un almendrón, que la llum del sol