tanya de Montjuich, y xiquet lo terno de boles que senyalan los barcos que venen d'enfora.
La Plassa de toros li va fer molta impressió. ¡Quína balumba y quins jòchs d'andamios, va dirse, axecarían los agrimensors pera maniobrar les pantorrilles de semejante compàs y fer lo círcol! Per que aquí no hi valen gots, ni se'n podían refiar.
Lo Jardí del General va ser lo que'l cautivà més que tot. Aquelles oques manyagues, blanques com una tofa de neu, que's passejavan per lo safareig y acudían vora la brana com si pidolessin molletes de pà a les criatures, lo distreyan molt, passanthi les hores mortes. Les dides y minyones qu'acompanyavan a la maynada li feyan obrir uns ulls que tot eran espressió y axeriviment. Al principi, ell també tirava pà a les tites, y les criades reyan al vèurel tan ignocentment entretingut. Després, ja les feu posar més a la rahó y reyan d'altre terme, escoltant la galanor dels seus ditxos que sentían com a regust emmelat, y aquell seguit de amoretes que sempre les tenia a flor de llavi primparades pera celebrar
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/63
Aquesta pàgina ha estat revisada.
64
EMILI VILANOVA
