na, que ja no n'hi caben més y relliscaran; los petons son com les madures, que apilotades no fan goig.» Jo los hi beso aquelles petxinetes closes, que quan s'obren son dos sols ne-
gres de claror, los clotets de la mà y prou...
Quan ha fet la estació, s'acosta a la tauleta, y allavors es l'hora més tranquil< per repassar la roba, que ni un día m'he assentat al pescante ab sets a les calses, ni les criatures han exit al carrer ab botons sense presilles, ò ab creueres de beta a la es-
quena en compte d'elàstichs. Després quan ja son altes hores, no la puch cridar ni ferli cap pregunta del llit estant : no'm respon. Parla ab la Mare de Deu, li encomana la salut y la guarda dels nostres fills.
Jo penso: ella prou nos la guardarà, si Deu vol; però'l govern se'ls quintarà tot sis, sense misericòrdia, que no tenen entranyes... allí dalt, a Madrid!
Y per distreurem d'aquestos calendaris, m'enfilo al pescante, y per plasses y carrers passejo la tormenta esperant lo bon temps per tornar a Arbucies a disputar ab los passatgers
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/52
Aquesta pàgina ha estat revisada.
